Avui, 8 d’abril de 2014, l’alumnat de sisè de primària hem assistit a una excursió molt interessant a la Garrotxa per estudiar els volcans. Les explicacoins han estat dirigides per dues monitores de l’Associació Cultural la Talaia, de Girona: la Magda i la Davínia.
En primer lloc hem visitat el volcà de Santa Margarida. Ha estat una pujada dura però molt divertida. Un cop al cràter, hem pogut veure l’ermita i ens hem divertit tot jugant amb uns jocs lúdics molt entretinguts.
Després ens hem dirigit a la Fageda d’en Jordà, lloc en el qual hem pogut llegir el poema que l’escriptor Joan Maragall li va dedicar i, posteriorment, ens hem endinsat en el bosc.
A l'hora de dinar ens hem arriba al Parc Nou, al centre d’Olot. Hem dinat i hem jugat en el parc. I, com a última cosa, hem entrat al Museu dels Volcans (a dins ens hi esperava una gran sorpresa!).
Resumidament, ha estat una excursió fantàstica i hem après més coses sobre els volcans, els agents geològics interns, el moviment tectònic de les plaques litosfèriques, etc.
Ens agradaria repetir-la!
L’alumnat de sisè de primària, la Judit i els tutors.
La fageda d'en Jordà
(poema de Joan Maragall)
(poema de Joan Maragall)
Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Jordi, que boniques les fotos i molt divertides. Per cert, sóc en Pau. Adéu.
ResponEliminaHola Jordi. Sóc la Cèlia! Va ser molt divertit anar-hi. Vull tornar-hi una altre cop per fer el "rollito" de primavera.
ResponElimina