Contes

EL MILLOR TRESOR: L'AMISTAT.

CICATRIUS.

Aquesta és la història d'un vailet que tenia molt mal caràcter. El seu pare li va donar un saquet de claus i li va dir que cada cop que perdés la paciència, hauria de clavar un clau darrera la porta. El primer dia, el noi va clavar 37 claus darrera la porta. Les properes setmanes, a mesura que ell aprenia a controlar el seu geni, clavava cada cop menys claus darrera la porta. Va descobrir que era més fàcil controlar el seu geni que clavar claus darrera la porta. Va arribar el dia que va poder controlar el seu caràcter durant tot el dia. Després d'informar el seu pare, aquest li va suggerir que retirés un clau cada dia que aconseguís controlar el seu caràcter. Els dies passaren i el vailet va poder anunciar al seu pare que ja no quedaven més claus per retirar... El seu pare el prengué de la mà i el portà fins a la porta. Li digué: "has treballat molt dur, fill meu, però mira tots aquests forats a la porta. Mai més serà la mateixa. Cada cop que tu perds la paciència, deixes cicatrius exactament com les que veus aquí."

Tu pots insultar algú i retirar el que has dit, però de la manera com li ho diguis li pots fer molt de mal, i la cicatriu romandrà per sempre. Una ofensa verbal és tan feridora com una ofensa física. Els amics són veritablement una joia rara. Et fan riure i t'animen a que tinguis èxit. T'ho deixen tot, comparteixen paraules d'elogi i sempre volen obrir-nos llurs cors.

Tenir un amic o una amiga és un gran tresor. No el malbaratis.

LES GRANOTES DINS DEL CUBELL DE NATA.

Dues granotes van saltar dins un cubell ple de nata en una lleteria.

- Val més que ens donem per vençudes - va raucar una de les granotes mentre intentava sortir-. Estem perdudes.

- Continua nedant -va dir l'altra. D'una manera o altra sortirem d'aquí.

- És inútil -va cridar la primera-. És massa espès per poder nedar, massa tou per poder saltar, i rellisca massa per moure's. Com que, de totes maneres, hem de morir algun dia, millor que sigui aquesta nit.

Així doncs, va deixar de nedar i es va ofegar.

La seva companya va continuar nedant i nedant sense rendir-se.

De matinada, es va trobar sobre un bloc de mantega que ella mateixa havia batut. I era allà, somrient, atrapant les moltes mosques que arribaven de totes direccions.